miércoles, 12 de mayo de 2010

PLÀSTICA (Soukaina)

1- El museu Guggenheim de Bilbao
a.-Autor de l'edifici. Petita biografia.
Va nèixer amb el nom Ephraim Goldberg el 28 de febrer de 1929 a Toronto, Canadà. Ha viscut en Los Ángeles des del 1947, allà va obrir el seu despatx d'arquitectura. En els anys següents va anar desenvolupant el seu estil arquitectònic personal i guanyant reconeixament nacional i internacional. Gehry és un del arquitectes contemporanis que considera que l'arquitectura és un art.

b.-Història del museu. Evolució, tipus de museu, exposicons permanents i itinerants.
-El febrer de 1993 es va presentar per primera vegada el disseny equemàtic del Museu projectat per Frank Owen Gehry. El Octubre de 1994 va començar a aixecar-se l'estructura del Museu Guggenheim Bilbao i abans de finalitzar l'any es va afirmar el "Acuerdo de Gestión" entre el Solomon R. Guggenheim Fundation i les Administracions Basques.
-Tipus de museus: Museu Guggenheim de Bilbao (Espanya)
Edificio del Banco DG, Berlín (Alemanya)
Edificio Peter B. Lewis, Cleveland (EEUU)
Museo de Arte Frederik Weisman, Minneapolis (EEUU)
-Exposicions: El museu consta d'exposicions temporals i permanents. Entre els permanents es troben "la matèria del temps" de Richard Serra, un dels escultors més destacats del segle XX. Un altre col·lecció permanent del Museu esta format per peçes de ubicació específica i peçes concebides per a la seva ubicació exterior.

c.-Descripció de l'edifici:
El museu afirma no contenir una sola superfície plana en tota l'estructura. Part de l'edifici és creuat per un pont elevat i l'exterior està recobert per plaques de titani i per una pedra calcària que va ser molt difícil de trobar (al fianl es va trobar a Andalucia). L'edifici viste des del riu aparenta tenir la forma d'un vaixell retent homenatge a la ciutat portuària en la qual s'inscriu. Els seus panells brillants s'assemblen a les escates d'un pei i vist des de dalt, l'edifici posseïx la forma d'una flor.

d.-Descripció del espais exteriors al museu, les seves escultures.
-Una part important de la Col·lecció Pròpia del Museu Guggenheim Bilbao es troba instal·lada a l'exterior del propi edifici. La obra de l'artista Jeff Koons Puppy (1992), una enorme escultura d'acer en forma de gos i cobert de flors vives rep al visitant a la plaça del Museu.
-Un altre obra de koons, Tulipanes (1995-2004), realitzat en l'acer de colors brillants, està situat a la terrassa de la ría.
-A baix de la pacarel·la es troba instal·lada la "Escultura de niebla" de Fujiko Nakaya (1998), una escultura atmosfèrica que agafa forma instantaniament quan la neu que genera entra en contacte amb l'ambient.
-L'estructura de Daniel Buren, "Arcos Rojos" (2007), cobreix l'estructura central del Puente La Salve, situat junt amb la torre del museu, amb uns arcs enormes que reflecteixen a la ría. Els bords exteriors de la peça estan rallats verticalment per bandes alternatives negres i blanques i oculten un cumpunent lumínic.


2-Eduardo Chillida i el Museu Leku
a.-Biografia de E. Chillida. Obres, estil.
Va nèixer el 10 de gener de 1924 a Sant Sebastià. Inicialment futbolista, després d'una fractura de genoll va deixar el seu lloc de porter a la Real Sociedad per iniciar-se en la seva evocació artística, l'estructura va iniciar-se en el món de l'art el 1942 amb uns estudis d'arquitectura que abandonaria per dedicar-se el dibuix. Va mudar-se a la ciutat de París per conèixer els moviments artístics de la capital francesa, i va debutar amb una exposició a Les Mains Eblovis el 1950. Va relacionar-se amb diversos autors com Eusebio Sempere i Pablo Picasso.
Obres: a Espanya:- Begirari IV, Bilbao 2000
- Camino hacia la Paz, San Sebastian, 1997
- Elogio de la Arquitectura II, Palma de Mallorca, 1972
- Elogio del Agua, Barcelona, 1987
- Elogio del Aire, Bilbao, 2000
Hi han 29 obres importants a Espanya.
Estil: utilitza un estil auster, elements de fusta i, sobretot, de ferro per tal de donar forma a una sèrie de construccions no figuratives, les quals, forjades es despleguen en l'espai, plenes de força.

b.-Història i descripció del museu Leku
-Història: El nucli del museu és Zabalaga, una casa del 1953 amb tota l'estructura de fusta a la vista, que, el 1983 quan Chillida i la seva dona Pilar Belzunce visiten per primera vegada es trobaba en un estat ruïnos. L'any 1984 els Chillida-Betzunce van comprar una part de la finca que incloïa una part de la casa en ruïnes. La va restaurar amb l'ajuda de l'arquitecte Joaquín Montero, durant 17 anys, fins la seva obertura el 16 de setembre del 2000. Es tractava d'un lloc ideal per proposar les seves escultures durant l'últim procés de rovellament del material.
Es compleix els somnis de l'escultor donostiarra, tenir un lloc a mesura de la seva obra, un espai que li permetés seguir l'evolució de la seva trajectòria en tots els seus camps. L'espai va crear sempre un espai fonamental en l'obra de l'escultor, d'aqui el seu nom, Chillida-Leku. Leku, euskera, és lloc, espai o paratge, però també és la tensió d'un cop net, la raó de l'acer davant possibilitats sense límit, tant provocador de la mà de l'artista. Chillida-Leku és la seva última obra, una recreació viva del buit, una visió poètica del seu concepte d'obra, espai i natura.

Descripció
: En la planta principal del caserío Zabalaga es descobreix una sel·lecció d'obres de mitjà i gran format correspondents els últims 20 anys de producció de Chillida realitzats en acer "cortén, albastro, granito i terracota". En la paret hi estan penjades les gravitacions en filtre contrastan amb els murs de pedra.
En la primera planta, seguint un recorregut cronológic, la sala 2 hi ha dibuixats distintes época (ferro i la forja).
En la sala 3 sen's presenta els projectes d'obres públiques, alguns dels quals han set realitzats a escala monumental. Junts amb els projectes podem veure diversos alabastres dels anys 60, un gran mural de terracota i óxid de coure, i una serie de dibuixos a mà tan característics de Chillida, on es destaca la seva especialitat.
La sala 4 ens presenta la obra més íntima i personal de Chillida, amb les gravitacions descoberts en l'any 1985 i en els dibuixos que adquireixen una tercera dimensió. En aquest espai del "Monte Vasco Chillida" ens ensenya a veure el ferro i la terra, el óxid i la pluja, però sobretot a percedir que el temps és una dimensió de l'espai

c.-"El peine del viento"
Són tres escultures que es troben al final de la Platja de Ondoreta a Sant Sebastià, les va fer l'escultor Eduardo Chillida. Les tres escultures són d'acer, va ser creada l'any 1977. Están incrustrades a les roques, a l'aire lliure, quan el vent bufa fort, xoquen les onades del mar contra les escultures.
Per col·locar les tres peçes d'acer que formaven el "Peine del viento", Chillida va arribar a demanar helicopters a la "Embajada estadounidense", però es va negar ajudar-li i després va entrar José Elósegui, és ingenyier i és el que va construir un punt amb rail per poder col·locar-les. Sense cap dubte és un lloc molt especial per pasejar i poder disfrutar de l'aire lliure i d'art i de la naturalesa al mateix temps.

d.-Tria unes quantes de les seves escultures, analitza i compara les seves formes.
-Elogio del Horizonte: Està realitzat amb un formigó armat, en el propi desplaçament, el "Cerro de Santa Catalina", a partir de dos pilars que actuen com suports d'una elipse obert. Amb els seus braços agafats i el seu cos sólid i a la vegada "livianó", el Elogio sembla que vol llençar-se a volar.
- Elogio del Agua: Gran massa de formigó armat d'on surten quatre braços recargolats; instal·lada en una pedra de Barcelona, els murs de la qual esdevenen com una mena d'àbsis d'acollida de la peça, que és suspesa mitjançant cables d'acer a 80 ctms d'un estany artificial.
-Que tots dos estan realitzats amb un formigó armat, tenen una forma i que també tots dos tenen com forma de braços...

No hay comentarios:

Publicar un comentario